Una vegada encara... de Miquel Bauçà

Una vegada encara, anit, torn a pensar

que si no t'haguessis mort com et morires,

jo, a l'estiu, t'hauria recollit

molts feixos de llenya seca per cremar

a l'hivern a la foganya i perquè tu

poguessis adormir-te vora la flama. Aleshores,

els teus somnis haurien fuit per camins de tendresa

i s'haurien omplert de petites illes de felicitat,

petites illes contra la meva trista adolescència.

Per Santa Margarida hauríem anat a la fira del poble,

i després hauríem anat a veure el mar.

Quan la vellesa t'hagués acalat,

jo mateix t'hauria fet un gaiato d'ullastre,

i els verderols haurien xiulat enmig de les roselles.

Jo hauria duit uns calçons apedaçats i descolorits,

i un capell de palla m'hauria tapat un poc els ulls.

Quan les figueres que estan devora el camí

haguessin començat a deixar caure les fulles,

jo mateix hauria preparat un poc de terra per tapar-nos

a tots dos, si no t'haguessis anat fent aquella rialla de morta.