Sobre dolores de cabeza - Roque Dalton

 Es bello ser comunista,
aunque cause muchos dolores de cabeza.

Y es que el dolor de cabeza de los comunistas
se supone histórico, es decir,
que no cede ante las tabletas analgésicas
sino sólo ante la realización del paraíso en la tierra.
Así es la cosa.

Bajo el capitalismo nos duele la cabeza
y nos arrancan la cabeza.
En la lucha por la Revolución la cabeza es una bomba de
retardo.
En la construcción socialista
planificamos el dolor de cabeza
lo cual no lo hace escasear, sino todo lo contrario.

El comunismo será, entre otras cosas,
una aspirina del tamaño del sol.

Poesía - Jorge Arbenz

 

Ciutat en diumenge - Salvador Iborra

Escric un poema que no pot ser escrit,
una hipòtesi que no podrà ser mai demostrada.
Em busque inútilment en la debilitat dels carrers,
passege per les interrogacions inexplicables
del fred humit a les cinc de la matinada.
Cante una cançó per a qui no li agrada la música,
i tinc una cicatriu de solitud als llavis.
Sense il·lusió però, isc de casa
i baixe sense llibertat per l'escala
volguera despullar-me però no tinc roba
i m'amaneix de nit amb una llum desacostumada
i tot l'hivern que cap només darrere una paraula
s'escriu amb un nom subterrani en una ciutat cansada.